Per Verónica Almunia

Gran èxit de la Societat de Música de La Barraca d’Aigües Vives el dia en què inaugurava la seua Banda de Música.

Amb un públic de més de cinc-centes persones assistint a l’esdeveniment, i és que no era per a menys. Eixa nit quedarà per sempre en la història d’este xicotet poble entre la Ribera i la Safor. Un dia històric. El dia en què es va veure el fruit de dos anys i mig de treball. Es partia de zero, sense antecedents, sense cap classe de coneixements musicals per part dels seus components. En el record dels veïns de la Barraca només apareixia la imatge de fa més de trenta anys de la Banda de Cornetes i Tambors, però incomparable després de vist (i oït) allò vist (i oït).

Tot començava cap a les nou de la nit, quan va arribar l’autobús de la banda Juvenil de la Lira i Casino Carcaixentí, que actuaria de padrina de la nostra banda. Va eixir des de la casa acabada de restaurar de l’estació, en una cercavila que recorreria tota la Barraca, arreplegant als 32 músics fundadors de la banda. 32 músics, què orgullosos de ser-ho tenien penjada als balcons una bandera amb l’escut de la Societat Musical on es llegia “ACÍ VIU UN MÚSIC”.

I arriben al parc de l’estació, ja ple de gom a gom de gent. Pugen a l’escenari els presentadors, Mª José Aledón i Enric Lencina, que comencen presentant u per un als músics, i en eixe instant es pot comprovar la riquesa d’esta banda… la seua varietat… perquè les edats comprenen mig segle, perquè estan els pares i els fills, perquè està el polític i el religiós, l’obrer i el funcionari… i tots pugen a l’escenari sense diferències en eixe moment i rebent de les mans del Sr. Alcalde Enrique Gómez un diploma que els acredita com músics fundadors. L’ajuntament dóna la bandera que arreplega el banderer i es col·loca en el seu lloc sobre l’escenari. I apareix el pare d’este projecte, el director de la banda, Agustí Martín.

Comença el concert interpretant la marxa “Vera” d’Ezio Bellotto. I com una banda és reconeguda pels seus solistes, es continua amb la composició “Memory” de Rob Ares amb el bombardí com solista. Després sona “El jove Verdi” de Tom Parker i acaba la primera part.

I s’aprofita per a donar les gràcies i el reconeixement a diferents entitats i persones que han col·laborat d’alguna manera en el projecte.

Comença la segona part amb un pasdoble “Els carrers de Madrid” de John Moss. El seguix una adaptació de l’arxiconeguda “Simfonia del Nou món” d’Antonin Dvorak, un èxit. I es finalitza amb “La Xicoteta Suite per a Banda” de Clare Grudman, formada per tres temps: “preludi”, “balada” i “festival”. Una gran ovació, aplaudiments, tot el públic en peu i s’interpreta de nou “Els carrers de Madrid” com a bis. I coincidix amb l’encesa d’un castell de focs d’artifici…