L’any 1796, per iniciativa del Prior Fr. Basilio T. Rossell es va fer l’última concòrdia o Carta de Poblament de la Barraca, que va ser firmada pels colons, Tomasa Canals viuda d’Agustín Piera, Alejandro Grau, José Montagud, María Tur viuda de Vicente Piera, Vicente Escrivá, Ignacia Corts viuda de José Piera, Agustín Piera de José; José Piera menor, Salvador Piera, Ignacio Piera i Benito Doll. Com a clàusula especial de la mateixa, es va determinar que en avant el poblat es designaria amb el nom de Sta. María d’Aigües Vives. No va prosperar, no obstant la proposta i el llogaret va continuar amb el ja familiar nom de La Barraca.

Les cases es van edificar al voltant de la barraca primitiva, transformada més tard en venda, que estava emplaçada enfront de l’acual i al costat del xalet de SRA Matilde Malo. Alguns colons, no obstant, jutjant més convenientment edificar al costat de la font, van alçar les seues cases a l’altura de la mateixa, amb la qual cosa el poblat va quedar dividit en dos porcions.

L’administració de “La Venta”, que era alhora celler, la van portar en un principi els Agustins pel seu compte, però en vista dels continus altercats que promovien els caminants i hostes, van decidir arrendar-la. En 1799 es va fer càrrec d’ella per dos anys José Pérez, de Tavernes de la Valldigna i actualment la família Regües-Piera