Al març de 1.853, van ser subhastades les finques de l’extingit Monestir, i poc després, es va procedir a la fitació de la dita heretat. Per tal subhasta es va adjudicar el Valle i casa dels Agustins a D. Francisco Belda, que, a la seua mort, va llegar la possessió als tres fills que tenia.

Amb el dit senyor, que es creia amb dret a tot el que romp i edificat en el vall, van haver de sostindre un plet els colons. La sentència va fallar a favor dels de La Barraca i des d’aleshores, el vall va quedar partit en dos seccions: una per a Alzira, que va obtindre la major part i la resta per a Carcaixent. Com a conseqüència d’això es van nomenar dos alcaldes pedanis encarregats de garantir l’orde en cada una de les seues demarcacions.

A la mort de D. Francisco Belda, la possessió es va repartir entre els seus fills August, Ricardo i Matilde. Els hereus d’estos van renunciar a la seua herència a favor de D.José Jofre, casat amb Mercedes Belda, néta del primer propietari.

D’esta manera, l’herència que constava de: la porció del Valle corresponent al Baró de Casanova (títol que va aconseguir D. August Belda per matrimoni), la que va tocar en propietat a D. Ricardo Belda, casat amb SRA Matilde Roín i la que tenia SRA Matilde Belda, casada amb D. Eduardo Atart, queda englobada de nou en un sol propietari.

A la mort de D. José Jofre, el Monestir i gran part de les terres del Valle, passen a les mans del seu fill D. Jesús Jofre, Baró de Casanova.
En la dècada dels setanta, la família Jofre ven el Monestir i terres confrontants a D. Antonio Vidal, que convertix l’edifici en un hotel i les terres es parcel·len per a construir una urbanització de xalets.