El Valle d’Aigües Vives era anomenat i amb raó, Desert d’Aigües Vives. Només tenia un estret camí que el creuava d’extrem a extrem. Tenia el pompós nom de “camí reial”, però en realitat era considerat com una drecera entre Alzira i Gandia.
Per a anar a la capital del Regne (València), s’usava el camí del litoral (antiga Via Romana) que era més segur. Poques gents s’aventuraven a creuar el nostre vall per por als atracaments i robatoris.
Amb el creixement del comerç, es fa evident la necessitat de crear una bona via de comunicació entre la comarca de La Ribera Alta i La Safor. Es projecta l’afermat i eixamplament del camí, que es trobava en molt males condicions, i la creació d’una línia fèrria que anava paral·lela al camí.

LA CARRETERA

Aprofitant el camí ja existent, es crea la carretera. L’any 1.849, el Cap Polític de València va ordenar a tots els pobles interessats en la carretera d’Alzira a Gandia, que estudiaren la proporció en què havien de contribuir a la reparació i eixamplament de la mateixa.

Després de moltes dilacions i entorpiments, la construcció es va portar a terme l’any 1.855. El pressupost va ascendir a 132.381 quinzets. L’any 1.893, es va construir un bell pont sobre el Barranc Gran (en l’Estret). Era de maçoneria amb dotze arcades. Hui es troba en desús, però encara es pot admirar eixa obra.

La carretera, després de creuar el vall arriba fins el Portitxol, on pren un pronunciat pendent per a internar-se en La Valldigna.

L’any 1.989 es construeïx un nou pont sobre el Barranc Gran, en l’Estret, suprimint una revolta molt perillosa. En esta mateixa data es millora considerablement la carretera, ampliant-la i fent el ferm més segur.

EL FERROCARRIL

Detall del 'trenet'

L’estés de la via fèrria va ser el complement de les comunicacions de la Vall.

Les obres del ferrocarril de Gandia van començar l’any 1.852 amb l’expropiació dels terrenys necessaris per a tal empresa.

Al principi, tota l’activitat es va limitar al servici diari de dos o tres cotxes amb bon tir de cavalls.

Al llarg del recorregut, i de tirada en tirada, es van edificar diverses quadres per a animals de refresc, la qual cosa permetia al comboi una marxa prou moderada.

La línia va quedar oficialment inaugurada el 9 de febrer de 1.862.

El tramvia va quedar convertit en línia de vapor en 1.881 i a principis d’este segle es va construir el baixador de La Barraca.

Gràcies a la via fèrria la nostra localitat va tindre anys de molt bona comunicació, tant amb els pobles veïns com amb la resta d’Espanya.

El tren arribava fins a Carcaixent, on es podia enllaçar amb la resta dels trens amb direcció a València o Madrid. En sentit contrari, el ‘trenet’ arribava fins a Dénia, des d’on es podia anar a Alacant i altres províncies espanyoles.

L’any 1.969 es suprimix esta línia. Ja no era rendible econòmicament, per la qual cosa La Barraca queda molt minvada quant a bones vies de comunicació es referix.